Els ferrocarrils a Manresa

Manresa tot i ser una ciutat relativament petita disposa de 4 estacions de ferrocarril. Bé, en realitat té una estació de la RENFE (operada per ADIF) que pertany a la línia R4 del servei de rodalies i que a més serveix de parada per la línia regional que porta a Lleida. Per altra banda, per part dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, hi han 3 estacions que són:

Manresa-Viladordis. Un baixador de via única situat al barri de les Escodines i que rep el nom per ser proper a la carretera de Viladordis.

Manresa. L'estació principal, que té parada a prop del 3er tram del passeig Pere III.

Manresa Alta. Una estació amb multivia situada a l'extrem nord de la vila de Manresa, al costat de la Carretera de Santpedor amb enllaç a la terminal de autobusos de Manresa.

Pel que fa als FGC puc dir-vos que Manresa és una vila de pas de la línia que ferrocarril que ve des de les mines de Súria i Sallent i que segueixen el traçat del riu Llobregat fins arribar a Martorell on hi ha la planta química de l'empresa Solvay qui explota les mines de sals. La línia continua per tot el Baix Llobregat passant per St. Andreu de la Barca, Pallejà, St. Vicenç dels Horts, etc. fins arribar a la Plaça d'Espanya de Barcelona. No voldria deixar d'esmentar estacions importants d'aquesta via com són St. Vicenç de Castellet, amb un enllaç molt proper amb l'estació de la RENFE, Monistrol de Montserrat i Olesa de Montserrat.

En les següents imatges veuran l'estació dels FGC de Manresa-Alta i una foto de les vies que surten de Manresa Alta camí del centre per anar a parar a l'estació central de Manresa. A destacar l'obelisc que hi ha en la finca colindant amb el fossar de les vies. Aquesta finca és particular i no és possible accedir, caldrà esbrinar a què es deu aquest obelisc...

Estació Manresa-Alta

Ara veiem una sèrie de fotografies de l'Estació de RENFE de Manresa. Veient l'aspecte exterior de l'edifici de l'estació em sembla que no hagi passat el temps. Al mirar a l'interior hi veig unes reformes que han espatllat la evocadora imatge que tenia de l'interior de l'estació i que semblava que no havia variat en dècades si no fos per la presència de màquines expenedores de bitllets i les portes automàtiques d'accés.

Fins no fa gaire, i malgrat les petites modernitats esmentades al paràgref anterior, l'aspecte interior de l'edifici semblava un escenari pefecte per rodar-hi pel·lícules ambientades a anys pretèrits. Entrar en aquella estació ràpidament em donava la impressió que el món s'aturava i que la gent qui hi havia era sempre la mateixa sense cap mena de pressa ni horari perquè la seva vida era passar-se el dia allà, el funcionari de la taquilla, el cambrer del bar, els cafès amb llet sempre calents, els iaios asseguts al banc, els lladres que, de pas o no, sempre estaven allà esperant per endur-se una cartera, o atracar fora de l'estació, una família amb maletes de cuir esperant per anar al poble... i el fred, la boira i la pluja ambientant aquest escenari immortal.  Tot això i molt més és el que m'inspirava aquella estació ara "modernitzada" a l'interior amb plàstic i alumini.

Els deixo unes imatges de l'exterior de l'estació, interior, i vistes del pont que travessa el Cardener per comunicar amb la vila, i imatges de la Seu des de l'estació.

La via de St. Ignasi i el seu projecte de reconversió

Éssent una de les artèries principals d'accés a Manresa, la via de St. Ignasi fa de frontera al barri de les Escodines i recorre sinuosament des del Passeig del Riu fins a la Carretera del Pont de Vilomara.

Caminar per aquesta via suposa un petit recorregut de la història de Manresa doncs des de la mateixa via podem admirar diverses edificacions que ens resumeixen la seva història.

Així doncs, comencem pel riu, amb la Seu imponent damunt nostre. Ens topem amb l'entrada al carrer de la Cova amb la mateixa cova i la casa dels exercicis. Més endavant recorrem el barri de les Escodines pel seu flanc oest, tot passant per l'actual edifici de Turisme de Manresa amb una història que data de temps medievals.

Seguim amunt i trobem una de les darreres incorporacions a geografia urbana de Manresa com és les instal·lacions de la picina municipal.

Després de la picina... ai, després de la picina... tenim un immens solar ocupat per les restes d'una antiga fàbrica que testimonia la més fervent indústria que ocupava Manresa dins de la mateixa vila i que amb el boom immobiliari s'havia d'enderrocar per construir-hi grans magatzems i complexes d'oci.

A l'altra banda del carrer tenim la capella del Remei i la plaça homònima.

I, finalment, una singular construcció de un seguit de cases amb un estil ben marcadament londinenc.

Al final del carrer ens topem amb la carretera del Pont de Vilomara, la qual si tombem a la dreta ens podriem dirigir a aquesta localitat veïna de Manresa. Com a curiositat tenim que només arribar a la mateixa carretera ens trobem amb un bar-restaurant anomenat El Pont i que, lluny de ser destacable per una gran cuina (cosa que desconec) sí que s'ha de reconèixer que la seva ubicació és immillorable doncs és a la vista de qualsevol que segueixi el traçat de la Via de Sant Ignasi en sentit ascendent i pot ser un bon premi poder prendre un cafè al final del recorregut.

La Carretera de Cardona

Tal i com indica el seu nom, és la travessia que surt de Manresa per la part est per dirigir-se a Cardona. Aquesta banda de Manresa, tocant al Cardener i a el que podem denominar com "els confins", queda ja allunyada de la zona cèntrica i es reconverteix d'una zona semi-industrial, en un conjunt de edificacions de tipus polígonal.

Actualment ha reviscut en una nova urbanització amb la construcció de blocs de vivendes a la banda sud de la vila, allà on trobem l'antiga fàbrica de farines, i amb la incorporació de noves activitats econòmiques com la benzinera, el gran hipermercat,... De totes maneres, la carretera de Cardona pròpiament dita, encara manté un dels seus elements més característics de la seva existència: la presència de la casa-caserna de la Guàrdia Civil.

En la corva que fa el carrer per sortir ja del nucli urbà trobem una creu amb una inscripció conmemorativa al mil-centenari de la ciutat de Manresa en honor al Pont Nou (vist en l'article anterior) i erigida amb la col·laboració del Patronat de Metal·lúrgia, tal i com es desprèn de la placa que hi ha a peu de la creu.

La Carretera de Cardona té un element singular que destaca sobre qualsevol altre dins d'aquesta via, i que veurem en un article dedicat exclusivament a aquest: el monòlit. Ara, gaudeixin de les imatges preses del tram de la Carretera de Cardona en el seu trajecte urbà i de les vistes que s'acompanyen.

El Pont Nou

Anteriorment haviem vist el Pont Vell de Manresa, un pont que atravessa el riu Cardener per la banda sud de la vila. Doncs ara ens ocupa el Pont Nou, un pont també d'origen medieval i que gaudeix de ser un dels millors conservats de tota Catalunya. 

Aquest pont va ser construïnt l'any 1312 per Berenguer de Montagut, arquitecte Barceloní que va dur a terme també les obres d'altres edificacions històriques de Manresa. Aquest pont permetia seguir el traçat del camí Ral de Lleida a Barcelona al seu pas per Manresa, unint les dues rives del Cardener a l'alçada de Sant Joan de Vilatorrada. Cal esmentar la curiositat que aquest pont va tenir un peatge per finançar la seva construcció. Detalls de les tarifes aplicades es poden trobar, per exemple, en aquest enllaç.

El Pont Nou de Manresa (Viquipèdia)

Actualment el podem gaudir per passejar i formant part d'un parc que comprèn el llit del riu i terrenys propers.

Us deixo amb unes fotografies preses d'aquest pont des de diversos angles per a que pogueu admirar la construcció sòlida que encara es manté en peu i amb plè funcionament, i part del parc del qual forma ara part d'un magnífic escenari.

Església de Sant Josep

Misteriós carrer del Pou

Si tenim a Manresa un carrer misteriós aquest pot ser el del Pou. Naixent al carrer de Sobrerroca, just al costat del Pou de la Gallina, hi ha un carreró del qual baixen unes escales que acaben en un replà amb dues portes i una reixa que, suposem, dóna a un pas cap al carrer dels Arcs de Santa Llúcia.

Dins del carrer del Pou observem una font pública i diversos portals de les històriques cases que formen el seu veinat, juntament amb bam la del que hauria estat un restaurant.

El fet que sigui un carrer d'escales, estret, pocs veïns i, per tant, poc transitat, sumat a la presència de la misteriosa reixa, fa que a tot aquest indret se li otorgui l'etiqueta de misteriós i que qualsevol que vulgui fer volar la imaginació pot començar a reconstruir la història del carrer amb un seguit de contes i llegendes de reunions de bruixes en temps medievals i de Renaixement, assassinats en la Manresa més negra de finals del s. XIX,  Reunions clandestines i redades de la policia armada en temps del franquisme, ajustos de comptes i tractes de lladres a finals del s. XX, etc... Un gran escenari per la Manresa del misteri i els enigmes.

La Plaça d'Europa i la Plaça dels Infants

En una de les cantonades de les antigues muralles que circundaven la vila vella de Manresa, trobem dues places enormes i veïnes l'una de l'altra.

La plaça d'Europa és la que està enganxada a la muralla del Carme a peu de la pròpia església homònima i serveix de punt de reunió de nens que juguen a la pilota i és habitual veure-hi famílies gitanes que passen l'estona en les seves converses mentres miren els seus nens com juguen. Recordo una vegada que estant jo a  un establiment de menjar ràpid àrab, el dependent de l'establiment s'enfadava amb els nens gitanos ja que aquests ja li havien fet més d'una malifeta. Deixant de banda aquesta anècdota d'entremaliadures infantils, la Plaça d'Europa és un gran pati enrajolat amb unes escales a peu de la muralla que bé serveixen de graderia i disposa d'una escultura metàl·lica que representa una a una verge amb el nen Jesús en braços, molt provablement icona de la Verge de Montserrat.

Vegeu les fotos d'aquesta plaça:

Pel que fa a la Plaça dels Infants us diré que és una plaça annexa a la d'Europa i té trànsit rodat que circula en una glorieta que té al mig una escultura que podeu apreciar en la fotografia que segueix a aquest paràgref. La plaça té oferta comercial i és de destacar la botiga dels cistells i el museu que mostra orgullós una façana caracterísitica a l'estar decorada amb un cel amb núvols. Paga la pena destacar també la històrica farmàcia que hi ha un dels extrems de la plaça ja formant part de l'edifici històric del Col·legi Asil dels Infants del qual pren el nom la plaça.