dimarts, 30 d’abril del 2013

La Plana de l'Om

La Plana de l'Om és la gran àgora de Manresa. La plaça serveix de punt de trobada dels carrers del casc històric combinant les vessants medieval, barroca i modernista, confluint en un punt on a més s'hi troben les seus de ràdio Manresa (ja mudada d'aquesta plaça), Aigües de Manresa i Caixa Manresa.

La Plana de l'Om rep el seu nom d'un antic arbre plantat a la mateixa plana i que, tot i no està l'original, sí que s'ha substituit per un altre de la mateixa espècie al lloc on trobem el banc amb l'estàtua.

Aquesta plaça és un dels llocs que ens trobem a l'entrada de Manresa, venint caminant des de l'estació de la RENFE, i és punt neuràlgic de trobada de tot Manresà. És escenari de tota mena d'events culturals: mercat medieval, teatre al carrer, ballada de sardanes,... i diversos comerços de moda, alimentació i una de les farmàcies més antigues de Manresa amb tradició familiar de farmacèutics, tal i com s'esmenta a la placa que orgullosa queda penjada a la façana de la mateixa farmàcia.





dilluns, 29 d’abril del 2013

La Plaça de Valldaura

En un dels límits de la Manresa antiga ens trobem la Plaça Valldaura. D'aquesta plaça destacaria ser desembocadura del Carrer Urgell, carrer que ve directe des del centre, i la presència de edificis centenaris com, por exemple, el que està situat contra el carrer Magraner on fins fa no gaire hi havia la discoteca el Sielu, centre de referència de la cultura musical de Manresa i lloc d'oci de tots els manresans. Hauria d'esmentar també l'església de la Mercè present a la banda est de la plaça al lloc on antigament havia estat la Capella de la Consolació.

La plaça comptava amb trànsit rodat però arrel de la modificació urbanísitca de 2006 es va canviar la Plaça per espais per a vianants, amb bancs en forma de creu i gespa, a més de renovar l'arbrat.

Al fons, Església de la Mercè.


Finca on estava la discoteca El Sielu.


Visió general de la Plaça.

diumenge, 28 d’abril del 2013

La Plaça de Gispert

La Plaça de Gispert és la plaça que definiria com reaccionària, revolucionària, etc... i la definiria així perquè la trobareu ornamentada amb simbologia revolucionària, amb banderes, pintades,...

L'ambient punk, rumbero, mestís, fa que estiguem parlant d'una Manresa dins d'una altra Manresa... en mig de tanta religiositat, Modernisme,... ens surt un lloc que sorprèn per la seva activitat i demostració de cultura.

Recenmenment he passat per la plaça i m'ha agradat veure que al carrer de Les Barreres, els veïns han decorat les finques tapiades amb escenes de comerços plens de vida. Vegeu les fotografies que he tret de la Plaça i els seus voltants.










dissabte, 27 d’abril del 2013

La Passarel·la de les Escodines

Aquest element ha estat l'obra arquitectònica més esperada a les Escodines. És l'element que permet unir les dues Manreses històriques: el casc antic i les Escodines.

Les Escodines ha tingut sempre un petit problema a l'hora d'integrar-se al nucli de Manresa, la via de St. Ignasi ha fet sempre de frontera natural. Tot i que al final de la via de St. Ignasi ja ens trobem al mateix nivell la Carretera de Vic, la Carretera de Viladordis i (una mica més enllà) el final del Passeig Pere III, la mateixa Via de Sant Ignasi es converteix en un abisme que separa les Escodines del Centre deixant dues Manreses a dreta i esquerra de la mateixa. La manera de comunicar aquestes dues germanes separades pel temps, era construir una passarel·la que permetís poder passa d'un costat a l'altre, sense haver de baixar a la Via de St. Ignasi i fer les pujades de La Baixada dels Drets o fer el Cr. de Sta. Llúcia per pujar a l'Ajuntament per la Baixada del Pòpul.

Tot i que la passarel·la de Les Escodines es va estrenar al 2009, i plenament finalitzada al 2010, la passarel·la té un antecedent històric amb un pas que salvava el riu Cardener. Vegeu notícia relacionada.

La polèmica:

La construcció d'una passarel·la era reivindicada pels veïns per poder salvar els desnivells per accedir al centre sense haver de baixar a la via de St. Ignasi, però la construcció no va estar lliure de polèmica per l'agoserat disseny de la passarel·la. El disseny és completament de metall i correspon a una estètica moderna que no se'n diu res amb l'estètica clàssica que tenen els barris antics del Centre i Les Escodines.









http://www.324.cat/noticia/2069141/bages/Manresa-inaugura-la-millora-urbana-del-barri-de-les-Escodines-amb-gairebe-tres-anys-de-retard

divendres, 26 d’abril del 2013

La Baixada dels Drets

Des de sempre el Barri de les Escodines, tot i ser un barri històric i amb la personalitat pròpia d'aquests tipus de barri, sembla que ha quedat una mica aïllat del que és la Manresa urbana. L'origen agrícola i la recent immigració, han fet que Les Escodines quedin apartades del centre formant un arrabal més que un barri més.


Però si hi ha un element que ha fet que Les Escodines hagin quedat aïllades de la resta de Manresa aquest ha estat la via de St. Ignasi. Aquesta via ha fet de frontera natural i, en certa manera, ha separat les "dues Manreses" històriques. Això ha quedat parcialment solventat amb la construcció de la tan ansiada pasarel·la que hi ha actualment. Però, l'entrada d'avui no ve a fer referència a la Pasarel·la, si no a la Baixada dels Drets. Aquesta singular via és la que ha permès la comunicació més directa entre les Escodines, la Via de Sant Ignasi i Casc Històric.

La Baixada dels Drets té el seu començament a la pròpia via de Sant Ignasi i s'enfila tot pujant per un vessant del Puigmercadal, fins arribar a la cruïlla del Carrer de Sobrerroca amb el Carrer del Joc de la Pilota, deixant a mà dreta la imponent Torre del Portal de Sobrerroca, vestigi de la porta que donava accés a la Vila amurallada de la Manresa medieval. El seu nom fa referència als Drets de l'Home promulgats dins de la Revolució Francesa (precursors dels Drets Humans) i per poder accedir des de la via de Sant Ignasi fins al Carrer Sobrerroca s'ha via de fer una via de pujada ràpida, així és com l'arquitectura urbanística d'aquesta via és en forma de rampa esglaonada sobrelevada del nivell original. Des de les finques que flanquegen la Baixada dels Drets, apareixen diverses escalinates que dónen accés des dels portals fins a la part central de la via (la rampa esglaonada).

La Baixada dels Drets (per a què no dir-ho) té un aspecte demacrat que en ocasions pot tenir l'encant dels barris antics en que els personatges que hi viuen formen part d'un univers paral·lel en el que no cal que mengin ni treballin, només existeixin. Personatges d'un estil de vida lunfardo que sempre els veuràs al carrer, com sortits d'un còmic de Makinavaja. Deixant de banda la hipotètica fauna d'un barri antic, la població que acostuma a deixar-se veure per la Baixada dels Drets és una amalgama de Manresans, turistes i, sobretot, gents d'origen Magribí que formen part de la clientela habitual dels bars que s'han reconvertit en espais de reunió de gent d'aquest origen.

La Baixada dels Drets. A la dreta, finca semiabandonada que contribueix a donar un aspecte sòrdid que, a l'hora, li dóna l'encant dels barris de lunfardía i bohèmia. A la dreta, una pensió que ben bé podria ser refugi de moderns bandolers com d'estudiosos de la religió.
 
Vista de la Plaça de St. Ignasi (Les Escodines) des de la vorera de La Baixada dels Drets.

Vista parcial de la Plaça de St. Ignasi i, al fons, la boca de la via de La Baixada dels Drets.

dijous, 25 d’abril del 2013

Parc de l'Agulla

Instal·lat com a reserva d'aigua procedent de la Sèquia d'Aigües de Manresa, s'ha construit un parc als terrenys del parc obert a tothom que vulgui acostar-s'hi a passar el dia, passejar, fer pic-nic, fer esport,... Un remans de tranquilitat a 10 minuts de Manresa ideal per gaudir en família.

Situat a la Carretera de Sant Fruitós del Bages, el parc consta d'una zona de gespa, un espai amb alguns monuments i un immens llac que és la raó per la qual es va construir el parc ja que el llac és la reserva d'aigua que esmentava i que és gestionada per Aigües de Manresa - La Sèquia. La construcció del parc es va iniciar cap el 1966 i pel 1977 es va posar en funcionament, havent estat remodelat el 1986. De les activitats que es poden practicar al llac del parc està permès el piragüisme i la pesca, sota permís explícit. La natació només està permesa sota permís i no de manrea lliure. Dels voltants del parc es poden esmentar la varietat de flora existent i la presència ornitològica, a més dels espais lúdics per a nens i el restaurant. I no està permès donar de menjar als animals del parc (ànecs) ja que aquesta pràctica altera l'alimentació d'aquests animals amb riscos per la salut dels animals i la higiene del parc.

El parc constitueix un dels llocs d'esbarjo més importants per a tots els manresans, i bagencs en general.

Feu cas de les recomanacions que apareixen a la web del parc per poder gaudir al màxim i total respecte la vostra estada al mateix.
















dimecres, 24 d’abril del 2013

Santpedor

El post d'avui el vull dedicar a una de les poblacions més importants de la comarca del Bages. Santpedor, per la seva proximitat a Manresa constitueix una població ideal per aquells bagencs que treballen a Manresa o a prop, però encara volen mantenir una distància amb la capital.

Per saber una mica del seu origen he pogut descobrir que el nom deriva de "Sant Pere d'Or", i és que, documentat des de l'any 996, se sap de l'existència d'una església consagrada a aquest Sant a una terra que ja era coneguda com "d'or" des del 937 dC. La idèa d'estar davant d'una vila milenària ha de ser ben palesa i no perdre detall de la seva geografia urbana i de l'evolució que ha tingut al llarg de la història que li ha dotat d'elements de totes les èpoques com, fàbriques de la revolució Industrial o l'arquitectura modernista. Per altra banda, i seguint l'article del post anterior, Santpedor compta amb els Aiguamolls de la Bòbila que constitueixen un gran atractiu turístic de tipus naturalista.

Santpedor és també el poble natal d'Isidre Lluçà i Casanoves, més conegut com a El Timbaler del Bruc, qui amb el seu timbal va fer fora la invasió de l'exèrcit napoleònic quan l'eco del repicar del timbal ressonava a les muntanyes de Montserrat i l'enemic va pensar que s'acostava un exèrcit més numerós del que realment venia.

Sí, també és el poble on va néixer en Pep Guardiola... el del Barça. :-)

Per tot el que he esmentat i més, no podia passar de fer un petit reportage fotogràfic a aquesta vila en plena fira.