Montserrat

No sé si cal escriure gaire més del que ja s'ha escrit i es coneix de Montserrat. Tothotm coneix i sap de la història d'aquesta enigmàtica muntanya símbol de Catalunya i escenari d'un dels llocs amb més espiritualitat i màgia del món. No ens podem deixar d'investigar etimològicament el nom de la pròpia muntanya ja que és prou gràfic que respon a ser un "mont serrat" al·ludint a la forma de serra o a la manera com han estat serrades les punxes que la formen.

No només és lloc on trobem un monestir que servei d'escola i lloc d'acolliment de religiosos, és a més un museu viu que recull el bo i millor de la història religiosa de Catalunya. Des del descobriment de la talla de la "moreneta", tot han estat fites importants i fins i tot màgiques que han donat forma al mite fins a poder conseguir aquest lloc de vital importància per tota Catalunya. No hem d'ometre les experiències de la misteriosa Llum de Manresa, l'estada de St. Ignasi de Loyola, la presència d'un camp magnètic que permet l'habitabilitat de follets i fades, forces tel·lúriques, la llegenda de timbaler del Bruch, o la trobada mensual dels dies 11 per avistament d'OVNIs.

Per arribar, hem de pujar des de Monistrol de Montserrat i és molt recomanable fer-ho amb el cremallera que ja de per sí suposa una atracció turística, i sempre es pot visitar el museu del Cremallera de Montserrat quan haguem finalizat la visita al Monestir.

El complexe religiós comprèn, a més de les estaces dels residents (monjos estudiants) la basílica, les diferents capelles, i tota una sèrie d'edificacions que suposen una gran atracció turística pel seu interès religiós, arquitectònic, cultura i històric. No oblidem que Montserrat va ser objecte d'interès del mateix Hitler a l'enviar una delegació del seu govern a buscar indicis de la presència del Sant Graal.

Els Comtals

El monòlit de la Carretera de Cardona

Carretera de Santpedor i el Museu de la Ciència i Tècnica de Manresa

La Capella del Remei

Els ferrocarrils a Manresa

Manresa tot i ser una ciutat relativament petita disposa de 4 estacions de ferrocarril. Bé, en realitat té una estació de la RENFE (operada per ADIF) que pertany a la línia R4 del servei de rodalies i que a més serveix de parada per la línia regional que porta a Lleida. Per altra banda, per part dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, hi han 3 estacions que són:

Manresa-Viladordis. Un baixador de via única situat al barri de les Escodines i que rep el nom per ser proper a la carretera de Viladordis.

Manresa. L'estació principal, que té parada a prop del 3er tram del passeig Pere III.

Manresa Alta. Una estació amb multivia situada a l'extrem nord de la vila de Manresa, al costat de la Carretera de Santpedor amb enllaç a la terminal de autobusos de Manresa.

Pel que fa als FGC puc dir-vos que Manresa és una vila de pas de la línia que ferrocarril que ve des de les mines de Súria i Sallent i que segueixen el traçat del riu Llobregat fins arribar a Martorell on hi ha la planta química de l'empresa Solvay qui explota les mines de sals. La línia continua per tot el Baix Llobregat passant per St. Andreu de la Barca, Pallejà, St. Vicenç dels Horts, etc. fins arribar a la Plaça d'Espanya de Barcelona. No voldria deixar d'esmentar estacions importants d'aquesta via com són St. Vicenç de Castellet, amb un enllaç molt proper amb l'estació de la RENFE, Monistrol de Montserrat i Olesa de Montserrat.

En les següents imatges veuran l'estació dels FGC de Manresa-Alta i una foto de les vies que surten de Manresa Alta camí del centre per anar a parar a l'estació central de Manresa. A destacar l'obelisc que hi ha en la finca colindant amb el fossar de les vies. Aquesta finca és particular i no és possible accedir, caldrà esbrinar a què es deu aquest obelisc...

Estació Manresa-Alta

Ara veiem una sèrie de fotografies de l'Estació de RENFE de Manresa. Veient l'aspecte exterior de l'edifici de l'estació em sembla que no hagi passat el temps. Al mirar a l'interior hi veig unes reformes que han espatllat la evocadora imatge que tenia de l'interior de l'estació i que semblava que no havia variat en dècades si no fos per la presència de màquines expenedores de bitllets i les portes automàtiques d'accés.

Fins no fa gaire, i malgrat les petites modernitats esmentades al paràgref anterior, l'aspecte interior de l'edifici semblava un escenari pefecte per rodar-hi pel·lícules ambientades a anys pretèrits. Entrar en aquella estació ràpidament em donava la impressió que el món s'aturava i que la gent qui hi havia era sempre la mateixa sense cap mena de pressa ni horari perquè la seva vida era passar-se el dia allà, el funcionari de la taquilla, el cambrer del bar, els cafès amb llet sempre calents, els iaios asseguts al banc, els lladres que, de pas o no, sempre estaven allà esperant per endur-se una cartera, o atracar fora de l'estació, una família amb maletes de cuir esperant per anar al poble... i el fred, la boira i la pluja ambientant aquest escenari immortal.  Tot això i molt més és el que m'inspirava aquella estació ara "modernitzada" a l'interior amb plàstic i alumini.

Els deixo unes imatges de l'exterior de l'estació, interior, i vistes del pont que travessa el Cardener per comunicar amb la vila, i imatges de la Seu des de l'estació.

La via de St. Ignasi i el seu projecte de reconversió

Éssent una de les artèries principals d'accés a Manresa, la via de St. Ignasi fa de frontera al barri de les Escodines i recorre sinuosament des del Passeig del Riu fins a la Carretera del Pont de Vilomara.

Caminar per aquesta via suposa un petit recorregut de la història de Manresa doncs des de la mateixa via podem admirar diverses edificacions que ens resumeixen la seva història.

Així doncs, comencem pel riu, amb la Seu imponent damunt nostre. Ens topem amb l'entrada al carrer de la Cova amb la mateixa cova i la casa dels exercicis. Més endavant recorrem el barri de les Escodines pel seu flanc oest, tot passant per l'actual edifici de Turisme de Manresa amb una història que data de temps medievals.

Seguim amunt i trobem una de les darreres incorporacions a geografia urbana de Manresa com és les instal·lacions de la picina municipal.

Després de la picina... ai, després de la picina... tenim un immens solar ocupat per les restes d'una antiga fàbrica que testimonia la més fervent indústria que ocupava Manresa dins de la mateixa vila i que amb el boom immobiliari s'havia d'enderrocar per construir-hi grans magatzems i complexes d'oci.

A l'altra banda del carrer tenim la capella del Remei i la plaça homònima.

I, finalment, una singular construcció de un seguit de cases amb un estil ben marcadament londinenc.

Al final del carrer ens topem amb la carretera del Pont de Vilomara, la qual si tombem a la dreta ens podriem dirigir a aquesta localitat veïna de Manresa. Com a curiositat tenim que només arribar a la mateixa carretera ens trobem amb un bar-restaurant anomenat El Pont i que, lluny de ser destacable per una gran cuina (cosa que desconec) sí que s'ha de reconèixer que la seva ubicació és immillorable doncs és a la vista de qualsevol que segueixi el traçat de la Via de Sant Ignasi en sentit ascendent i pot ser un bon premi poder prendre un cafè al final del recorregut.

La Carretera de Cardona

Tal i com indica el seu nom, és la travessia que surt de Manresa per la part est per dirigir-se a Cardona. Aquesta banda de Manresa, tocant al Cardener i a el que podem denominar com "els confins", queda ja allunyada de la zona cèntrica i es reconverteix d'una zona semi-industrial, en un conjunt de edificacions de tipus polígonal.

Actualment ha reviscut en una nova urbanització amb la construcció de blocs de vivendes a la banda sud de la vila, allà on trobem l'antiga fàbrica de farines, i amb la incorporació de noves activitats econòmiques com la benzinera, el gran hipermercat,... De totes maneres, la carretera de Cardona pròpiament dita, encara manté un dels seus elements més característics de la seva existència: la presència de la casa-caserna de la Guàrdia Civil.

En la corva que fa el carrer per sortir ja del nucli urbà trobem una creu amb una inscripció conmemorativa al mil-centenari de la ciutat de Manresa en honor al Pont Nou (vist en l'article anterior) i erigida amb la col·laboració del Patronat de Metal·lúrgia, tal i com es desprèn de la placa que hi ha a peu de la creu.

La Carretera de Cardona té un element singular que destaca sobre qualsevol altre dins d'aquesta via, i que veurem en un article dedicat exclusivament a aquest: el monòlit. Ara, gaudeixin de les imatges preses del tram de la Carretera de Cardona en el seu trajecte urbà i de les vistes que s'acompanyen.