Els ferrocarrils a Manresa

Manresa tot i ser una ciutat relativament petita disposa de 4 estacions de ferrocarril. Bé, en realitat té una estació de la RENFE (operada per ADIF) que pertany a la línia R4 del servei de rodalies i que a més serveix de parada per la línia regional que porta a Lleida. Per altra banda, per part dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, hi han 3 estacions que són:

Manresa-Viladordis. Un baixador de via única situat al barri de les Escodines i que rep el nom per ser proper a la carretera de Viladordis.

Manresa. L'estació principal, que té parada a prop del 3er tram del passeig Pere III.

Manresa Alta. Una estació amb multivia situada a l'extrem nord de la vila de Manresa, al costat de la Carretera de Santpedor amb enllaç a la terminal de autobusos de Manresa.

Pel que fa als FGC puc dir-vos que Manresa és una vila de pas de la línia que ferrocarril que ve des de les mines de Súria i Sallent i que segueixen el traçat del riu Llobregat fins arribar a Martorell on hi ha la planta química de l'empresa Solvay qui explota les mines de sals. La línia continua per tot el Baix Llobregat passant per St. Andreu de la Barca, Pallejà, St. Vicenç dels Horts, etc. fins arribar a la Plaça d'Espanya de Barcelona. No voldria deixar d'esmentar estacions importants d'aquesta via com són St. Vicenç de Castellet, amb un enllaç molt proper amb l'estació de la RENFE, Monistrol de Montserrat i Olesa de Montserrat.

En les següents imatges veuran l'estació dels FGC de Manresa-Alta i una foto de les vies que surten de Manresa Alta camí del centre per anar a parar a l'estació central de Manresa. A destacar l'obelisc que hi ha en la finca colindant amb el fossar de les vies. Aquesta finca és particular i no és possible accedir, caldrà esbrinar a què es deu aquest obelisc...

Estació Manresa-Alta

Ara veiem una sèrie de fotografies de l'Estació de RENFE de Manresa. Veient l'aspecte exterior de l'edifici de l'estació em sembla que no hagi passat el temps. Al mirar a l'interior hi veig unes reformes que han espatllat la evocadora imatge que tenia de l'interior de l'estació i que semblava que no havia variat en dècades si no fos per la presència de màquines expenedores de bitllets i les portes automàtiques d'accés.

Fins no fa gaire, i malgrat les petites modernitats esmentades al paràgref anterior, l'aspecte interior de l'edifici semblava un escenari pefecte per rodar-hi pel·lícules ambientades a anys pretèrits. Entrar en aquella estació ràpidament em donava la impressió que el món s'aturava i que la gent qui hi havia era sempre la mateixa sense cap mena de pressa ni horari perquè la seva vida era passar-se el dia allà, el funcionari de la taquilla, el cambrer del bar, els cafès amb llet sempre calents, els iaios asseguts al banc, els lladres que, de pas o no, sempre estaven allà esperant per endur-se una cartera, o atracar fora de l'estació, una família amb maletes de cuir esperant per anar al poble... i el fred, la boira i la pluja ambientant aquest escenari immortal.  Tot això i molt més és el que m'inspirava aquella estació ara "modernitzada" a l'interior amb plàstic i alumini.

Els deixo unes imatges de l'exterior de l'estació, interior, i vistes del pont que travessa el Cardener per comunicar amb la vila, i imatges de la Seu des de l'estació.