divendres, 30 d’agost del 2013

La via de St. Ignasi i el seu projecte de reconversió

Éssent una de les artèries principals d'accés a Manresa, la via de St. Ignasi fa de frontera al barri de les Escodines i recorre sinuosament des del Passeig del Riu fins a la Carretera del Pont de Vilomara.



Caminar per aquesta via suposa un petit recorregut de la història de Manresa doncs des de la mateixa via podem admirar diverses edificacions que ens resumeixen la seva història.

Així doncs, comencem pel riu, amb la Seu imponent damunt nostre. Ens topem amb l'entrada al carrer de la Cova amb la mateixa cova i la casa dels exercicis. Més endavant recorrem el barri de les Escodines pel seu flanc oest, tot passant per l'actual edifici de Turisme de Manresa amb una història que data de temps medievals.

Seguim amunt i trobem una de les darreres incorporacions a geografia urbana de Manresa com és les instal·lacions de la picina municipal.
Després de la picina... ai, després de la picina... tenim un immens solar ocupat per les restes d'una antiga fàbrica que testimonia la més fervent indústria que ocupava Manresa dins de la mateixa vila i que amb el boom immobiliari s'havia d'enderrocar per construir-hi grans magatzems i complexes d'oci.

A l'altra banda del carrer tenim la capella del Remei i la plaça homònima.


I, finalment, una singular construcció de un seguit de cases amb un estil ben marcadament londinenc.


Al final del carrer ens topem amb la carretera del Pont de Vilomara, la qual si tombem a la dreta ens podriem dirigir a aquesta localitat veïna de Manresa. Com a curiositat tenim que només arribar a la mateixa carretera ens trobem amb un bar-restaurant anomenat El Pont i que, lluny de ser destacable per una gran cuina (cosa que desconec) sí que s'ha de reconèixer que la seva ubicació és immillorable doncs és a la vista de qualsevol que segueixi el traçat de la Via de Sant Ignasi en sentit ascendent i pot ser un bon premi poder prendre un cafè al final del recorregut.





dissabte, 24 d’agost del 2013

La Carretera de Cardona

Tal i com indica el seu nom, és la travessia que surt de Manresa per la part est per dirigir-se a Cardona. Aquesta banda de Manresa, tocant al Cardener i a el que podem denominar com "els confins", queda ja allunyada de la zona cèntrica i es reconverteix d'una zona semi-industrial, en un conjunt de edificacions de tipus polígonal.

Actualment ha reviscut en una nova urbanització amb la construcció de blocs de vivendes a la banda sud de la vila, allà on trobem l'antiga fàbrica de farines, i amb la incorporació de noves activitats econòmiques com la benzinera, el gran hipermercat,... De totes maneres, la carretera de Cardona pròpiament dita, encara manté un dels seus elements més característics de la seva existència: la presència de la casa-caserna de la Guàrdia Civil.


En la corva que fa el carrer per sortir ja del nucli urbà trobem una creu amb una inscripció conmemorativa al mil-centenari de la ciutat de Manresa en honor al Pont Nou (vist en l'article anterior) i erigida amb la col·laboració del Patronat de Metal·lúrgia, tal i com es desprèn de la placa que hi ha a peu de la creu.



La Carretera de Cardona té un element singular que destaca sobre qualsevol altre dins d'aquesta via, i que veurem en un article dedicat exclusivament a aquest: el monòlit. Ara, gaudeixin de les imatges preses del tram de la Carretera de Cardona en el seu trajecte urbà i de les vistes que s'acompanyen.



dissabte, 17 d’agost del 2013

El Pont Nou

Anteriorment haviem vist el Pont Vell de Manresa, un pont que atravessa el riu Cardener per la banda sud de la vila. Doncs ara ens ocupa el Pont Nou, un pont també d'origen medieval i que gaudeix de ser un dels millors conservats de tota Catalunya. 

Aquest pont va ser construïnt l'any 1312 per Berenguer de Montagut, arquitecte Barceloní que va dur a terme també les obres d'altres edificacions històriques de Manresa. Aquest pont permetia seguir el traçat del camí Ral de Lleida a Barcelona al seu pas per Manresa, unint les dues rives del Cardener a l'alçada de Sant Joan de Vilatorrada. Cal esmentar la curiositat que aquest pont va tenir un peatge per finançar la seva construcció. Detalls de les tarifes aplicades es poden trobar, per exemple, en aquest enllaç.


Actualment el podem gaudir per passejar i formant part d'un parc que comprèn el llit del riu i terrenys propers.

Us deixo amb unes fotografies preses d'aquest pont des de diversos angles per a que pogueu admirar la construcció sòlida que encara es manté en peu i amb plè funcionament, i part del parc del qual forma ara part d'un magnífic escenari.