Viatgers, tothom al tren! Anem a Callús!

 Benvolguts lectors del Blog:

Avui m'agradaria sortir de Les Escodines i fer un passeig per veure una peça exposada no gaire lluny de Manresa. Us porto fins a Callús, un poble d'uns 2130 habitants que entre d'altres atractius turístics i patrimonials, avui vinc a centrar-me en un ben peculiar.

Just davant de l'estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) tenim exposat un vagó de tren de color blau. Aquest vagó té inscripcions en portuguès que ens dónen una idea del seu origen, però les aventures que ha viscut poden ser molt més nombroses. Concretament aquest vagó feia les funcions de cotxe-restaurant en el seu servei original.

Havent estat propietat de la Companhia Internacional das Carruagens, aquest vagó va formar part del tren de servei "transsiberià"; d'aquí que éssent un trajecte remot i exòtic ens podríem arribar a imaginar els fabulosos viatges per terrenys indòmits que ens describia Juli Verne a "la Volta al món en 80 dies" o l'Àgata Christie en "els assassinats a l'Orient Express", amb viatges llarguíssims per paissatges llunyans, i compartint compartiment amb gents de mil origens i experiències.

Però, com va arribar a parar un vagó portuguès que va córrer per Sibèria a Callús? Segons la fitxa que consta a l'inventari del patrimoni de la Diputació de Barcelona, la història del vagó es remunta a principis del segle XX en que feia el servei per les terres llunyanes, i que després va servir a la companyia portuguesa per fer el trajecte de Lisboa-París. Va ser que una vegada donat de baixa de servei, va ser recuperat pel Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú on es va procedir a la seva restauració, i el posterior trasllat a Callús el 2006 com a símbol del projecte "Ferroturístic del Cardener". Val a dir que la via del tren atravessa el poble de Callús i la presència d'aquest monument mòbil dóna una imatge més positiva d'aquesta mena de frontera que divideix el poble; una via ferroviària que malgrat suposar un avenç pel poble i la comarca pot semblar una frontera, i per tant un límit, una barrera. 

Amb aquest article us deixo unes fotos del meu propi arxiu i un parell d'enllaços a mode de bibliografia  que parlen del vagó i que us poden servir per ampliar informació. 

FITXA PATRIMONIAL DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Dades bàsiques del vagó, origen i característiques.

ECORAIL I CICLORAIL. Des de Callús podeu participar en l'activitat turística de l'Ecorail, un recorregut ciclista pel damunt de les vies del tren.

Les Bases de Manresa

 Un moment històric dins de la ciutat de Manresa va ser quan van tenir lloc Bases per a la Constitució Regional Catalana, conegudes com Les Bases de Manresa. Va ser un document proposat com a consitució autonòmica i que va suposar el principi del catalanisme polític. La data d'aprovació del document va ser el 27 de març de 1892 i algunes de les figures destacades en la redacció i aprovació van ser Josep Torres i Bages, Lluis Domènech i Muntaner, Enric Prat de la Riba ò Josep Soler i Palet

Amb un perfil que podia suposar el principi del nacionalisme conservador, les Bases de Manresa miraven de recuperar el Sistema Constitucional Català; recuperant autonomía en molts aspectes regionals, tals com el dret català; la normalització de la llengua catalana en les relacions institucionals, i establint les funcions que havien de romandre com a funcions de l'estat central (defensa, infraestructures, relacions internacionals...). El que avui coneixieríem com estatut d'autonomia que en certa manera també comprometia el mode en què podia gestionar-se Espanya; ja que encara que no es parlés sobre el règim de monarquia o república, sí que s'establia la proposta de que des de l'estat central hi hagués una separació de poders: legislatiu, executiu i judicial.

Per conèixer més sobre les Bases, els ideòlegs, context històric... us deixo uns enllaços per ampliar informació. Amb aquest article us vinc a acostar perquè a la ciutat de Manresa hi ha una avinguda amb el nom -ciutat escenari del moment històric- i, una mica, voler despertar-vos l'interès per saber quina és l'herència que tenim avui dia d'aquell moment.

A aquest article hi trobereu un parell de fotos il·lustratòries de l'avinguda, de redacció pròpia.

Les Bases de Manresa a Wikipedia

Web Les Bases de Manresa

Decàleg de les Bases en el català d'aquella època.

Les Escodines ara també a Instagram

Benvolguts seguidors:

Em plau comunicar que el Blog No Oficial de les Escodines ja té presència a la xarxa social Instagram.

Sap tothom de l’èxit d’aquesta xarxa, i era de justícia que aquest Blog tingués un perfil per augmentar així la presència a Internet; i guanyar en mitjans de difusió del coneixement cultural del barri, Manresa i el Bages.

L’adreça és:

https://www.instagram.com/les_escodines/

No dubteu a seguir el perfil i veure les notícies i imatges que es publiquin.

Gràcies per la vostra atenció.

Església de la Montserrat

No gaire lluny del centre, a la zona on estan els jutjats nous, tenim aquesta església consagrada a la Verge de Montserrat.

Ubicada a la plaça amb el mateix nom, aquesta església de façana austera i a dos vents, és un vestigi que ens transporta a l'any en que va començar la seva construcció el 1887, de la mà de l'arqutecte Pere Samsó i Heres, i inaugurada el 1906. Durant la Setmana Tràgica va sofrir un incendi i es va refer la construcció el 1932 afegint un cambril obra de Josep Firmat i Serramalera; i decorat pel pintor Federico (potser Francesc?) Vidal i Gomà. 

La façana de l'entrada consta d'una porta amb arc superior i un rossetó. A la façana que dóna al carrer d'Arbonès hi han quatre finestralls i altres obertures, i una mena de porta sense ús, sense que en conjunt aparentin tenir cap ordre estètic.

Malauradament sovint es troba tancada i pel que sembla no té actualment ofici. Si busqueu imatges a Google el més segur és que us trobeu moltes imatges de la Basilica del Monestir de Montserrat en lloc de l'església que ens ocupa, a Manresa.

Us deixo unes fotografies fetes per mi dels exteriors i de l'entorn, de la plaça i carrers adjacents. Dels voltants sí que m'agradaria destacar els equipaments públics com, per exemple, l'edifici destinat al Conservatori i la plaça que continua des del carrer Ignasi Balcells, i que bé han batejat amb el nom de plaça de la Música. Destacar també que pel carrer que arrenca des de la mateixa Església de la Montserrat i que porta per nom Carrer de Santa Maria, aquest ens porta al carrer de Talamanca (plaça Gispert) i aquest ens du a la cantonada amb el Carrer d'Òdena, que tanca un altre edifici a remarcar com és el Claustre de les Caputxines de Manresa; que bé mereixeria un article. A la mateixa plaça de la Montserrat també trobem la seu de la Comunitat de Sant'Egidio a Manresa, anomenada com Casal de la Pau.

Plaça de la Montserrat

Al final també trobareu uns enllaços de la bibliografia emprada i per poder ampliar informació. Esperem sigui l'article del vostre interès. 

Fitxa de patrimoni al Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya

Entrada dedicada a la Wikipèdia en Català

Comunitat de Sant'Egidio

Problemes amb l'aparcament

 Benvolguts lectors:

Tot i que podem dir que no és aquest un blog dedicat a la denúncia, sí que avui m'agradaria fer-me ressò d'una problemàtica que ha viscut el barri els últims anys.

Actualment no visc a Les Escodines però mantinc encara una relació -diguem-ne- llunyana amb el barri, no només pels records que guardo d'aquella època en la que hi vaig anar a parar de manera més o menys accidental, sinò que sempre que puc intento escapar-me a visitar Manresa i el barri de Les Escodines.

He llegit notícies i queixes veinals que m'han arribat, mitjançant la pàgina de Facebook germana a aquest blog, sobre la manca d'aparcament al barri. Jo mateix ja vaig veure el procés de transformació del barri en el que carrers de llambordes donaven pas a calçades ben pavimentades sense límit amb les voreres, que en conjunt era un projecte en que es prioritzava la preferència del vianant. Una transformació necessària que havia d'anar de la mà amb la millora de la imatge del barri. Jo mateix, quan hi vaig arribar, vaig sentir comentaris sobre la quantitat d'immigració, els problemes veinals, la delinqüència, etc. Val a dir que tots els comentaris eren bastant exagerats i sí que es van fer palesos durant la crisi econòmica amb l'ocupació il·legal de promocions d'habitatges i vivendes particulars.

Ja ens els temps en que vaig ser veí van començar a minvar les places d'aparcament al barri. La transformació va portar també una remodelació de les voreres, o directament una eliminació de les possibilitats d'aparcament. Tot i vivint al nucli antic de Les Escodines, sovint em vaig veure obligat a deixar el cotxe a Oms i de Prat o fins i tot a l'hospital o al convent de Sta. Clara. De la mateixa manera tots els veïns del barri. Les obres i totes les millores van fer minvar les possibilitats.

Avui he estat al barri i els que es pugui dir sobre l'aparcament es queda curt davant del que he vist. voreres ampliades físicament o per senyalització horitzontal pintant el tram que va exclòs el trànsit; pilones i bol·lards per carrers, carrers barrats al trànsit com al carrer del Camí Antic de Sta. Clara, eliminació del cordó d'aparcaments al carrer de Sta. Clara en el tram més nou...

El convertir el barri en una illa peatonal impacta directament amb les necessitats dels veïns en matèria de mobilitat. Els habitants de Manresa no tenen una alternativa real i eficient a la mobilitat urbana i interurbana en transport públic com Barcelona; es depèn molt de l'ús del cotxe particular. D'altra banda l'alternativa que va posar l'ajuntament a tot el projecte és la del pàrking instal·lat a la via de St. Ignasi; òbviament de pagament. 

Imatge de l’any 1911 del Carrer Sta. Clara amb la calçada sense pavimentar. (font  Facebook Històries Manresanes)

Massificació de carrers i ciutats

No és un problema únic del barri ni només de la ciutat de Manresa. Barcelona, Terrassa, Madrid,... i a nivell mundial, s'està poc a poc canviant el "xip" sobre la presència de transit rodat a dins de les ciutats. L'augment del parc automovilístic, la pol·lució, la massificació de població urbana, comporta que es prenguin mesures que pacifiquin els espais urbans i que permetin una convivència més sostenible. El problema del creixement incontrolat de les ciutats (la clau era construir i construir sense parar) ens ha dut a una hipermassificació i un colapse de serveis; entre els quals l'ús de la via pública. I de l'ús a l'abús va un pas... i va ser des del barri de les Escodines que es demanés una millor gestió del trànsit que passa pel barri; ja que per la plaça de les Escodines venia molt de trànsit procedent de la Via de St. Ignasi; trànsit que circulava pel carrer de les Escodines, St. Bartomeu i Sta. Clara, amb l'objectiu de fer de pas cap a l'hospital, i no per una necessitat real d'accés al barri com a veí. Vegeu l'article del diari Regió 7 on es denuncia un trànsit d'uns 2000 vehicles al dia quan, per les característiques de la via i per ús residencial, correspondria a un volum molt inferior.

Tot això ha derivat en que el barri hagi canviat en la seva manera de tractar el trànsit rodat. S'hagin tallat carrers, limitat l'accés a moltes vies, canviat el sentit del trànsit i en conseqúència, òbviament, la reducció d'oferta d'aparcament a la via pública, i tot això ha comportat un principi per la reducció de la presència de cotxes al conjunt del nucli del barri.

Espero poder seguir tractant altres aspectes del barri a mida que pugui. Espero hagueu trobat interessant l'article. Properament actualitzaré el blog amb un foto-reportatge.

Salutacions cordials

Parc del Llac de Navarcles

 Dins de l'extensa comarca del Bages tenim al municipi de Navarcles un llac format per un embassament artificial del curs del Riu Cardener al pas per aquesta localitat. 

Al voltant del llac s'hi troba el parc composat per un frondós bosc sota el qual tenim diverses taules i bancs disposats per gaudir d'una jornada de pic-nic a la fresca ombra dels arbres. Si fem una ruta circular al voltant del parc ens trobarem algunes atraccions infantils tals com un rocòdrom o un petit parc de jocs a prop d'una segona agrupació de taules i una serp esculpida en dos immensos trocs de pi caiguts al terra. En el costat del llac que toca a la carretera tenim un restaurant i una caseta del club de kaiak. Els elements notables del llac ens dónen a destacar la passarel·la que flanqueja el llac i que conforma una de les preses, amb comportes i mecanismes de control del volum d'aigua. Més enllà del propi llac, seguint riu amunt, hi han més comportes de control.

El curs del Riu Cardener fa que el llac tingui sortida pel costat on passa la carretera per un pont.

En la meva estada vaig presenciar famílies que havien anat a passar el dia i remullar-se tot banyant-se al llac, visitants practicant la pesca, i altres que practicaven el padel surf navegant per tota la superficie del llac.

Us deixo un modest reportatge fotogràfic del parc. Per més informació us recomano els següents enllaços:

El Parc del Llac

El Llac Actiu

El Benvi... pintor artístic urbà

En l'article que us porto avui m'agradaria presentar-vos a el Benvi. Un pintor artístic al qual li devem que hagi decorat murals a la ciutat de Manresa i que ha fet exposicions a la ciutat. Sense ser un servidor un entès en pintura ni voler analitzar la seva tècnica, vull fer un petit tribut a un artista manresà que, com deia, ha deixat empremta pública de la seva obra i que ben mereix un esment a aquest blog dedicat a Les Escodines, Manresa i el Bages en general.

Bienvenido Parrilla, nascut el 1977 a Manresa, és pintor artístic amb obres del seu propi pinzell però també accepta encàrrecs, i són aquests els que han decorat alguns espais públics de la ciutat de Manresa fent que em cridés l'atenció la manera com va saber donar una altra imatge a les portes tapiades del centre d'immobles desocupats. En Benvi té una web en la que dóna a coneixer la seva obra dividida en les seves creacions i les feines encarregades per tercers, i adjunta un curriculum d'exposicions que ben segur es pot veure ampliat.

A la seva galeria hi trobem feines de particulars, retrats, anagrames, i fins i tot les il·lustracions d'un manual de Prevenció de Riscos publicat per la Junta de Castilla-La Mancha.

Sens dubte, el que centra l'atenció d'aquest blog és la feina feta a Manresa i que ens agradaria poder reproduir en fotografies i links a les notícies que dónen a conéixer aquestes obres:

Mural dedicat a Josep Maria Planes

Murals del Carrer de les Barreres

Web de l'artista