Benvolguts lectors:
Tot i que podem dir que no és aquest un blog dedicat a la denúncia, sí que avui m'agradaria fer-me ressò d'una problemàtica que ha viscut el barri els últims anys.
Actualment no visc a Les Escodines però mantinc encara una relació -diguem-ne- llunyana amb el barri, no només pels records que guardo d'aquella època en la que hi vaig anar a parar de manera més o menys accidental, sinò que sempre que puc intento escapar-me a visitar Manresa i el barri de Les Escodines.
He llegit notícies i queixes veinals que m'han arribat, mitjançant la pàgina de Facebook germana a aquest blog, sobre la manca d'aparcament al barri. Jo mateix ja vaig veure el procés de transformació del barri en el que carrers de llambordes donaven pas a calçades ben pavimentades sense límit amb les voreres, que en conjunt era un projecte en que es prioritzava la preferència del vianant. Una transformació necessària que havia d'anar de la mà amb la millora de la imatge del barri. Jo mateix, quan hi vaig arribar, vaig sentir comentaris sobre la quantitat d'immigració, els problemes veinals, la delinqüència, etc. Val a dir que tots els comentaris eren bastant exagerats i sí que es van fer palesos durant la crisi econòmica amb l'ocupació il·legal de promocions d'habitatges i vivendes particulars.
Ja ens els temps en que vaig ser veí van començar a minvar les places d'aparcament al barri. La transformació va portar també una remodelació de les voreres, o directament una eliminació de les possibilitats d'aparcament. Tot i vivint al nucli antic de Les Escodines, sovint em vaig veure obligat a deixar el cotxe a Oms i de Prat o fins i tot a l'hospital o al convent de Sta. Clara. De la mateixa manera tots els veïns del barri. Les obres i totes les millores van fer minvar les possibilitats.
Avui he estat al barri i els que es pugui dir sobre l'aparcament es queda curt davant del que he vist. voreres ampliades físicament o per senyalització horitzontal pintant el tram que va exclòs el trànsit; pilones i bol·lards per carrers, carrers barrats al trànsit com al carrer del Camí Antic de Sta. Clara, eliminació del cordó d'aparcaments al carrer de Sta. Clara en el tram més nou...
El convertir el barri en una illa peatonal impacta directament amb les necessitats dels veïns en matèria de mobilitat. Els habitants de Manresa no tenen una alternativa real i eficient a la mobilitat urbana i interurbana en transport públic com Barcelona; es depèn molt de l'ús del cotxe particular. D'altra banda l'alternativa que va posar l'ajuntament a tot el projecte és la del pàrking instal·lat a la via de St. Ignasi; òbviament de pagament.
Imatge de l’any 1911 del Carrer Sta. Clara amb la calçada sense pavimentar. (font Facebook Històries Manresanes)
Massificació de carrers i ciutats
No és un problema únic del barri ni només de la ciutat de Manresa. Barcelona, Terrassa, Madrid,... i a nivell mundial, s'està poc a poc canviant el "xip" sobre la presència de transit rodat a dins de les ciutats. L'augment del parc automovilístic, la pol·lució, la massificació de població urbana, comporta que es prenguin mesures que pacifiquin els espais urbans i que permetin una convivència més sostenible. El problema del creixement incontrolat de les ciutats (la clau era construir i construir sense parar) ens ha dut a una hipermassificació i un colapse de serveis; entre els quals l'ús de la via pública. I de l'ús a l'abús va un pas... i va ser des del barri de les Escodines que es demanés una millor gestió del trànsit que passa pel barri; ja que per la plaça de les Escodines venia molt de trànsit procedent de la Via de St. Ignasi; trànsit que circulava pel carrer de les Escodines, St. Bartomeu i Sta. Clara, amb l'objectiu de fer de pas cap a l'hospital, i no per una necessitat real d'accés al barri com a veí. Vegeu l'article del diari Regió 7 on es denuncia un trànsit d'uns 2000 vehicles al dia quan, per les característiques de la via i per ús residencial, correspondria a un volum molt inferior.
Tot això ha derivat en que el barri hagi canviat en la seva manera de tractar el trànsit rodat. S'hagin tallat carrers, limitat l'accés a moltes vies, canviat el sentit del trànsit i en conseqúència, òbviament, la reducció d'oferta d'aparcament a la via pública, i tot això ha comportat un principi per la reducció de la presència de cotxes al conjunt del nucli del barri.
Espero poder seguir tractant altres aspectes del barri a mida que pugui. Espero hagueu trobat interessant l'article. Properament actualitzaré el blog amb un foto-reportatge.
Salutacions cordials
