divendres, 31 de juliol de 2020

Parc del Llac de Navarcles

 Dins de l'extensa comarca del Bages tenim al municipi de Navarcles un llac format per un embassament artificial del curs del Riu Cardener al pas per aquesta localitat. 






Al voltant del llac s'hi troba el parc composat per un frondós bosc sota el qual tenim diverses taules i bancs disposats per gaudir d'una jornada de pic-nic a la fresca ombra dels arbres. Si fem una ruta circular al voltant del parc ens trobarem algunes atraccions infantils tals com un rocòdrom o un petit parc de jocs a prop d'una segona agrupació de taules i una serp esculpida en dos immensos trocs de pi caiguts al terra. En el costat del llac que toca a la carretera tenim un restaurant i una caseta del club de kaiak. Els elements notables del llac ens dónen a destacar la passarel·la que flanqueja el llac i que conforma una de les preses, amb comportes i mecanismes de control del volum d'aigua. Més enllà del propi llac, seguint riu amunt, hi han més comportes de control.

El curs del Riu Cardener fa que el llac tingui sortida pel costat on passa la carretera per un pont.

En la meva estada vaig presenciar famílies que havien anat a passar el dia i remullar-se tot banyant-se al llac, visitants practicant la pesca, i altres que practicaven el padel surf navegant per tota la superficie del llac.


Us deixo un modest reportatge fotogràfic del parc. Per més informació us recomano els següents enllaços:

El Parc del Llac















dimarts, 1 d’octubre de 2019

El Benvi... pintor artístic urbà

En l'article que us porto avui m'agradaria presentar-vos a el Benvi. Un pintor artístic al qual li devem que hagi decorat murals a la ciutat de Manresa i que ha fet exposicions a la ciutat. Sense ser un servidor un entès en pintura ni voler analitzar la seva tècnica, vull fer un petit tribut a un artista manresà que, com deia, ha deixat empremta pública de la seva obra i que ben mereix un esment a aquest blog dedicat a Les Escodines, Manresa i el Bages en general.

Bienvenido Parrilla, nascut el 1977 a Manresa, és pintor artístic amb obres del seu propi pinzell però també accepta encàrrecs, i són aquests els que han decorat alguns espais públics de la ciutat de Manresa fent que em cridés l'atenció la manera com va saber donar una altra imatge a les portes tapiades del centre d'immobles desocupats. En Benvi té una web en la que dóna a coneixer la seva obra dividida en les seves creacions i les feines encarregades per tercers, i adjunta un curriculum d'exposicions que ben segur es pot veure ampliat.

A la seva galeria hi trobem feines de particulars, retrats, anagrames, i fins i tot les il·lustracions d'un manual de Prevenció de Riscos publicat per la Junta de Castilla-La Mancha.

Sens dubte, el que centra l'atenció d'aquest blog és la feina feta a Manresa i que ens agradaria poder reproduir en fotografies i links a les notícies que dónen a conéixer aquestes obres:

Mural dedicat a Josep Maria Planes

Murals del Carrer de les Barreres

Web de l'artista


diumenge, 22 de setembre de 2019

El Santuari de Joncadella

Al terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada, situat a la barriada de Sant Martí de Torroella, trobem el santuari de Joncadella, una edificació religiosa construïda damunt d'una cova on la llegenda explica que es va trobar una talla de la Mare de Déu de Joncadella, patrona del pla del Bages. No lluny d'aquest indret es troba també el Centre Penitenciari de Lledoners.



La troballa de la imatge de la verge es remunta al s. XV en que va ser descoberta dins d'una cova tapada de joncs, d'aquí el nom de la joncadella que és com s'anomena l'indret i aquest dóna nom a la verge trobada. De la talla gòtica de la verge trobada es coneix que durant la guerra civil espanyola es va cremar i la imatge que actualment hi ha és una reproducció de l'original.

La construcció de l'església, de tipus barroc, es va dur a terme entre 1748 i 1772 i comptava amb un retaule construït pels germans Padró l'any 1807. L'edifici principal es compon d'una sola nau amb dues capelles laterals. La construcció és un bé protegit. Adossat a l'església trobem la casa principal que serveix de restaurant. Aquesta construcció anexa no està protegida com a bé d'interès. tot baixant hi ha una zona d'aparcament amb un espai de jocs infantils d'on neix una escala que ens duu cap a una font anomenada de San Jordi. A uns 25 metres de la font trobem, ja al costat d'un barranc, una creu de de construcció amb una inscripció dedicada Verge de Joncadella datada de 1916.


Com esmentat, just a sota de l'església s'hi troba la cova on es diu que es va descobrir la imatge de la mare de Déu. Aquesta cova disposa de dues banquetes d'oració i una imatge central.


L'especial disposició de la plana del Bages ens deixa uns bonics paissatges com la postal de la serralada de Montserrat. 

Fonts/vegeu també: wikipedia; punt d'informació de la mateixa església, enciclopèdia catalana, blog alguns goigs













dimecres, 20 de març de 2019

Més presència de Les Escodines a internet

Benvolguts escodinaires:

Tot i que tinc un article en construcció per publicar en els propers dies, he trencat aquest silenci per fer una petita entrada i donar-vos a conèixer una web que he conegut recentment i que conté moltes dades interessants del barri i enllaços cap altres webs dedicades a Les Escodines, Manresa i el Bages. Us presento a la Google Sites Les Escodines.

https://sites.google.com/site/lesescodines


Com he comentat, en aquesta web podeu trobar una bona quantitat d'informació sobre el barri amb tot de dades i articles dedicats a la història, fets, els renoms de les cases de Les Escodines, fotografies, etc.



Una gran feina de recerca i documentació que us poso en coneixement i a la qual faig un gran reconeixement a l'autor que signa amb l'adreça de correu jgriera@xtec.cat per convidar a participar en la tasca d'ampliar la web amb qualsevol informació per compartir en aques espai.



En breu més notícies.

dijous, 28 de febrer de 2019

Exposició literatura infantil i juvenil a la Biblioteca del Casino

La biblioteca del Casino de Manresa va organitzar una exposició dedicada a la literatura infantil i juvenil. Va ser una bona excusa per acosar-m'hi i admirar de prop l'arquitectura d'aquest edifici imponent i emblemàtic de la Manresa fora murs.
De l'actual biblioteca podem dir que està ubicada en un edifici d'estil modernista obra de l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa (Manresa 1863 – Barcelona 1914). Altres obres d'aquest arquitecte decoren la ciutat de Manresa d'autèntiques meravelles del modernisme.
Construït el 1906, ha sofert diverses ampliacions i reformes segons l'ús que s'ha anar donant al llarg de la història. El casino ideat inicialment com a tal, ha vist com se li han donat altres usos com la restauració i finalment, com a biblioteca. De titularitat privada, el 1985 va passar finalment a mans de l'Ajuntament amb la condició de mantenir certes activitats de caire privat com oficines ò un pàrking que va mantenir al jardí del darrere. La terrassa principal, que forma part de l'ús històric com a bar, compta amb una escultura humana asseguda en una cadira i una taula, prenent una beguda, que recorda els temps de tertúlies dels anys 20.

El Casino ha estat esmentat dins de la literatura com ens resumeix perfectament la Viquipèdia en la seva entrada dedicada a aquesta obra en la versió catalana.

És un element d'admiració ineludible del Passeig Pere III i  la quotidanietat de la vida manresana del passeig no es pot ometre la magestuositat amb la que ens observa aquest edifici.

Tornant al tema de l'exposició dedicada a la literatura infantil i juvenil, l'organització va disposar de diversos plafons amb tot de ressenyes sobre els tipus de literatura dedicada als més joves. Es repassaven els gèneres de Ciència-Ficció, policíac, aventures,... recomanant diversos autors i posant exemples de clàssics de tota la vida i contemporanis per a iniciar al joves en la lectura ò donar noves idees als lectors més experimentats dins de les edats a les quals es dedicava l'exposició. Durant la durada d'aquest esdeveniment s'ha organitzar, entre altres, un club de lectura per joves.








fonts: Viquipèdia en català; Endrets.cat; Activitats del casino; manresa.cat; redacció les-escodines.blogspot.com


diumenge, 10 de febrer de 2019

Un matí de dissabte al Passeig

Sense voler afegir comentaris, només deixant-nos endur per una tranquila passejada en un assoleiat dissabte d'hivern , en el que la pobre població de fulles als arbres ens permet una millor vista de la llargària del que és orgull de Manresa éssent ànima comercial i social de la vila.

Observin i passegin. Congelant a la memòria un dissabte de febrer de 2019.











dissabte, 30 de setembre de 2017

Maurici Carrió i Serracanta

Avui us portem la història d'un heroi del barri. Un heroi de gesta èpica i del qual el barri pot sentir-se orgullós. Parlem de'n Maurici Carrió i Serracanta.

En el temps en que les tropes de Napoleó es van fer més enllà dels Pirineus i van envair la península Ibèrica, a terres de l'Espanya de l'època van trobar resistència que va fer front en diverses batalles i de les quals se n'han explicat mil i una històries. Era el temps en que el bandolerisme va actuar com a guerrilla i van néixer els mites de Curro Jiménez o el Timbaler del Bruc, epopeia que li devem  en certa manera al personatge il·lustre que avui tractem.



En Maurici Carrió i Serracanta era nat al barri de les Escodines, un indret rural fora els murs de la Manresa, el 17 de febrer de 1779. Abans de la Guerra del Francès ja va iniciar la seva carrera militar com a timbaler. Ja en la Guerra del Francès, el 1808, participa en la Crema del Paper Segellat napoleònic a Manresa i en la batalla del Bruc del 6 al 14 de juny del mateix any.

Va ascendir al grau de capità gràcies a la Junta Suprema de Catalunya, a les ordres del Baró d'Eroles. El 1820 es rebel·là contra el govern constitucional i, perseguit, es posà a les ordres de la Regència d'Urgell, que l'ascendí a tinent coronel.

L'any 1826 es retira, però intervingué en activitats carlines. Així, el 1827, participa en la Guerra dels Malcontents que sorgeix dels que consideren massa suau la repressió política de Ferran VII, i el 1834 fou empresonat.

En ésser indultat, es dedica a la seva professió d'agrimensor i a escriure. El 1859 escriu Relación, sobre els fets del Bruc, que contribuí a convertir-los en llegenda.

Morí a Manresa el 2 de juny del 1859. En memòria seva Manresa el té nomentat personatge il·lustre i li ha dedicat un carrer prop del centre, amb cantonada al Carrer Àngel Guimerà.

Fonts: Maurici Carrió i Serracanta a la web de l'Associació de Veïns de Les Escodines,  Wikipèdia en Català i Enciclopèdia Catalana